Diccionario General de la Lengua Asturiana (DGLA)

(*) Puede utilizar en sus búsquedas las grafías l.l y h.

llabrar

Significado

  1. Labrar [Lln. Os. Rs. Pa. Bi. Llv. Ca. Ay. Qu. Sm. /Eo/. Vg. JH.] . Labrar (la tierra, la piedra, la madera) [Ay. Tb.] . Labrar, arar [Cl. Llg. Ca. PSil. As. Tox.] . Labrar, preparar la tierra para la siembra [Vd.] . Dar una mano a la tierra con el llabiegu [Cb. Cp. Sb*.] . Arar la tierra [Pa. Cg. Cp. Ac. Ll. Md. An. Gr. Cd. Sl. Cv. Oc.] . Trabajar la tierra con el arado [R.] . Dar la segunda reja a la tierra [JH.] . Dar la última vuelta a la tierra al tiempo de sembrar con el llabiegu [Ac.] . Cultivar la tierra [Ll. Bab. PSil.] . Sembrar [Cd.] : Llabrar las patacas [Cd.]
  2. Labrar la piedra [Lln. Tox.] . Labrar la madera [Bab.] . Labrar, tallar [Lln.]
  3. Escuadrar, preparar los tablones de la madera para su aprovechamiento [Llib. As.] . Preparar la madera para la edificación acoplándola, esquinándola [R.]
  4. Infectarse una herida [Lln.] . Criar pus una herida infectada [Ca.] . Enconarse una herida produciendo mucho dolor aunque sin notarse externamente [Pa.] : Está llabrándomi esti didu [Pa.]
  5. Adelgazar, ponerse delgado [Sm. Cv. Tox.] . Crecer y adelgazar los niños [Pr.] . {En algunas partes parece que a llabrar ‘arar la tierra’ se opone labrar ‘trabajar una viga con el hacha para desbastarla’ [Oc.] }.

Variantes

llabrar [Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. As. An. Cv. Vd. Oc.] Con cheísmo, chabrar [Tox.] Con yeísmo, yabriar [Cl.]

Dichos, refranes y textos de literatura oral

  • El que llabre sin afondar con poca grana ha cuntar. [LC.]

  • Dexa’l güe mexar y fártalu de llabrar. [LC.]

  • Per San Martín llabra’l cebollín. [LC.]

  • Quien llabra moyao, pierde’l tiempu y mata al ganao. [LC.]

  • Tamos llabrando, díxo-y la mosca al güe. [LC.]

  • El güe vieyu anque non llabre va pel riegu. [LC.]

  • Da más el añu atemperáu que’l campu bien llabráu. [LC.]

Documentación literaria

¿Y pa qué desear seda llabrada...?.

Vida Aldea 268