xiflar [y Cl.] ciflar [y GP a. 1788.] //chifrar [Eo.]
El que más chifle, capador. [Tor.]
En ca‘l flautero toos chiflan. [Bard.]
Añu bisiestu, añu de fames, aúllen los perros, chiflen los milanes. [LC.]
El que canta na cama y chifra na mesa, non tien xuiciu na cabeza. [LC.]
Cifla, Antón, que nun hai carbón. [LC.]