
cimeiru [Sm. Pr. Bab.] cimeiru / era [Tb. PSil.] +cimiru [y Llg. Ay. Ri.]
Al pie de de la morera /, vertieron los amantes infelices /, abonda sangre, tanto que pudiera / recalar hasta el fondo les raíces /. Esparcida pel tronco y la cimera / les mores que entre verdes y paxices / fasta aquel tiempu yeren vendimiades / desde entonces se cueyen colorades.
PyT 42
Desd’el cimeru Rey, al Rey caberu.
Coronación Carlos IV 184
Desde el cimeru hasta tocar al rasu figuraba una cuca de ñerbasu.
Judit 204