ayyenu [Vf (Cv).] achenu [Qu. Tb. Sm. Bab. PSil.] +ayinu [Ay. Ll.] +ayinu / ayena / ayeno [Ri.] ayén [Cv. Oc. /Eo. Mánt/.] ///axenu [Pa. Pzu. JH.]
El qu’espera a mano axena, mal yantar y pior cena. [Fabriciano.]
Al güe en tierra axena, la vaca lu acorneya. [Fabriciano.]
El fíu axenu cólalu pela manga y saldráte pel senu. [Fabriciano.]
Corderín suave mama a so madre y a l’ayena. [LC.]
En tierra ayena manda la vaca sobre’l güe. [LC.]
En mayada ayena, la vaca escorna al güe. [LC.]
El que tou lo suyu quier, tou lo ayenu pierde. [Lln.]
Troya mió patria foi, agora ayena.
DyE 8
Palrandu de nuestres coses y d’alguna cosa ayena.
Los Trataos 12