
cuachá [Qu.] cuachada [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Vil. As S. R (Cruce).] cuayaa [y JH.] cuayá [Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri.] ///cuajá [Ar.]
Pisamos mares sueltes (sic) y cuayades, per cabo aquelles dos peñes traidores.
DyE 11
El cabritu para Pascua, la cuayada por San Xuan.
JyT 49
Había un fatu de canaya d’homucos y muyeres que parecín de cuayada.
Coronación Carlos IV 179
Ganen é na carrera la cuayada.
Vida Aldea 273
Parar en cuayada.
CyN (Recuerdos)
Premio de la cuayada.
Canella 130