
acoita [y JH.] cueta [y JH.] coita [y JH. Noval. /Eo/.] cuita [y Llg. Ac (LLAA 27).]
En saber la mió cuita empertinente.
DyE 8
Fálote yo de miós cuites.
Enamorados Aldea 24
En pensar que les cuites son muy ciertes.
HyL 27
So cuita aumenta el silencio.
Niño enfermo 234