
ababoriar [AGO.] boboriar [ByM.] baburiar [Ay. Cv.]
Dexó sos corazones baboriando.
PyT 37
El que los mira baboriau s’embebe.
Judit 198
Como la tienra flor é nel desiertu / de escayos y de roines acercada / q’erguida s’endereza al cielu abiertu / d’un xabalín espuesta á ser triada / Ansí Xudith del torpe desconciertu / q’entornu suyu mira baboriada / al frente del Asiriu se llevanta.
Judit 211