
dengún-dengunu / denguna [PSil.] dengún [Lln.] degunu [y JH.] dengunu [Lln. Arm. DA.] dingún [y Cb. Llg. y Ay.] dinguno [Os.] ningún [Lln.] ningunu / a [Lln.]
Dengún perru llambiendo engorda. [LC.]
Dengún güe brama a la puerta’l vellal. [LC.]
A dengún coxu se-y escaecen les muletes ‘hay que acordarse de los favores recibidos’. [LC.]
Si les coses se supieran nun saldría mal denguna. [LC.]
Que denguno podria vello.
DyE 4
Que to pié non tropiece contra denguna piedra.
San Mateo 9