encamientar [y Lln.] acamentar [y Ar. y JH. y AGO.] camentar [y Pa. y Cg. Cñ. y Ar. y AGO. y R. GP.]
Bien te lo dixe yo / bien te lo encamenté / que non saliés de casa / en sin tomar daqué. [Recuerdos (CyN).]
“Camentar bien al pastor contra los lobos”.
Grangerías a. 1712
Q’oye ruido al dellado se encamienta.
PyT 39
Cuando á la neña arrulla y encamienta.
Judit 207
Y entonces l’entendimientu ¿quién lu encamienta gazapu?.
Los Trataos 28
La mió hermana encamentómelo muncho.
El Camberu 41
Camenté ‘encargué, advertí’.
Cosiquines a. 1811, 258)