Manchar, embadurnar [Lln*. Sr. Mi. Ay. Sm (= enzurniar). Cv (= enfarnar).] : Entafarrólu del too [Sr.] . Manchar [Llg. Ay. Ri. Pr. Vd. Tor.] . Manchar, especialmente con grasa [Ac. Ay.] . Manchar, especialmente con lodo y barro [Tb.] : Entafarróula una vez ya outra ya nun dixo más nada a la nena [Tb.] . Mancharse [Pa.] . Embadurnar [Sb.] . Envolver (sic) [Sb.] : Entafarraben los chorizos anteros coa grasa [Sb.]
Abrigar tapar [PSil.] : Entafarrái al nenu que cayíu una bona pelona [PSil.] .
Variantes
entafarniar[Qu. Tb.]
entafarrar[Lln. Pa. Cñ. Ac. Llg. Sr. Sb. Mi. Ay. Ll. Ri. y Tb. PSil. Pr. Vd. Tox. Tor. VCid.]
enzafarnar[Cv. /Mánt/.]
enzafarniar[Mi. Qu.]
enzaferniar[Sm.]
enzafurniar[Sm.]
enzafarrar[Sm.]
Localización de variantes
Frases hechas y locuciones
-se.[Ll.]
:
‘ensuciarse, mancharse’ [Tox.]. ‘mancharse en demasía’ [Cñ.]. ‘mancharse labios, cara, barbilla, al comer’ [VCid.]. ‘llenarse de lodo’ [Mi. Qu.]. Enfarnar [/Mánt/.].
Mancharse con barro, embadurnarse con cualquier sustancia.