Diccionario General de la Lengua Asturiana (DGLA)

(*) Puede utilizar en sus búsquedas las grafías l.l y h.

berrar

Significado

  1. Berrear [PSil. An.] . Balar, berrear [Ca.] . Balar [Pb. Cl. Rs. Cp. Llg. Sb. Ay. Ri. Qu. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. Sl. Cd. Pr. Oc. VCid.] : Las uveichas ya las vacas berran tol día [Tb.] . Mugir [Rs. Bi. R.] . Berrear el ganado vacuno [Os. Ll. Ar. Cd. Tox.] . Berrear (las vacas, cabras , ovejas [Lln.]
  2. Gritar, llorar a voces, berrear (personas o algunos animales) [Pb. Lln. Cl. Pa. Cg. Bi. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. Sl. Cd. Pr. Ce. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. Llomb. Vg. Mar. R. JH.] : El nenu berra de nueche ya de día: paez un xatu na corte [Tb.]
  3. Gemir [Bi. Ca.] . Llorar [Ca.] . Llorar a gritos, con fuerza [Llg. Ri. PSil.] . Llorar desconsoladamente [Lln.] . Berrear los muchachos [Lln.]
  4. Hablar dando voces [Tox.]
  5. Meter ruido [R*.] : El río berra nos rabiones [R.] .

Variantes

aberrar [y Ar.] barrar [Pr (Cv). Sl. Ce.] bierrar [y Lln.]

Frases hechas y locuciones

A berragüéi.[Lln.]
A lo bestia.
Fai un fríu que berra’l diablu.[Tb.]
Hace mucho frío.

Dichos, refranes y textos de literatura oral

  • Cuando la cabriquina berra todes ban tras d’ella. [CyN (Recuerdos).]

  • En lo altu del puertu berra un cabrito; si será del rebañu del mio Perico. [ALl (Esfoyaza).]

  • Cuando berra’l pozu Pría guarda lleñe pa otru día. [Lln.]

  • Cuando hueve ya fai sol, berra’l diablu en Camayor. [LC.]

  • La más roína oveya ye la que más berra. [LC.]

  • Oveya que berra bocáu que pierde. [Llg.]

Documentación literaria

Como si berrara un güe.

Entierro CR 96