
istrimar [As.] destremar [Bi.]
El home, el gochu y el borricu se estremen pol pelamen y el focicu. [LC.]
Q’estremaba pel mediu la cintura.
DyE 4
Pe’lo’sos frutos ó obres los estremaréis.
San Mateo 23
Pos vieni estremar al fíu de so pá.
San Mateo 38
Pel frutu se’strema la calidá del árbol.
San Mateo 46