Diccionario General de la Lengua Asturiana (DGLA)

(*) Puede utilizar en sus búsquedas las grafías l.l y h.

falar

Significado

  1. Hablar [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. GP (a. 1796). Cp. . Llg. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. As. Cn (F). An. Mn. Ce. Pr (“en desuso”). Cv. Vd. PVieya. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. JH. R. DA.] . Hablar, conversar [Vd.] . Hablar en sentido jocoso [Ac.] . Charlar, hablar demasiado [VCid.]
  2. Pactar, llegar a un acuerdo [Ri. Tb.] : Eso hai qu’hablalo [Ri.]
  3. Tener trato (una persona con otra) [Ri.] : Llévense mal, nun s’hablen [Ri.]
  4. Ser novio o novia [Tb. Sm. /Mánt/.] : Sí, yá s’hablaban hai años [Tb.] : ¡Acuantayá qu’habla con esa moza! [Tb.]
  5. Afalar.

Variantes

fablar [Vg.] hablar [Lln. Cl. Pa.] ///hablar castellanización [Ay. Ri. Qu. Tb. y Sm. PSil.]

Frases hechas y locuciones

Falando de tou un pocu es expresión usual para cambiar de tema de conversación.[Cg.]
Falar al sabor de boca.[LC.]
Desbarrar.
Falar all aire.[JH.]
Hablar a tontas y a locas.
Falar de cabeza.[JH.]
Hablar con voz aguda.
Falar escuenciu.[Md.]
Hablar ininteligiblemente.
Falar pa consigo.[JH.]
Hablar entre sí o consigo.
Hablar a boca chena.[Sm.]
Hablar utilizando palabras del bable propio.
Ta falao.[R.]
No hay más que decir, está terminado.

Dichos, refranes y textos de literatura oral

  • Al que nun fala Dios non lu oi. [LC.]

  • Aunde letras falan barbas callan. [An.]

  • Cuando vayas de camín non fales mal del vecín. [LC.]

  • El que boca tien fala. [LC.]

  • El galán y la galana falen del tayu a la cama. [LC.]

  • Dios te llibre del home que non fale y del perru que non lladre. [LC.]

  • Faló el güey y dixo mú. [Fabriciano.]

  • Falando d’escopetes, San Fernando tenía un carru. [LC.]

  • Falando de Ponferraes, San Antón tenía un carru y ferrólo de tarucos ‘irse por los Cerros de Úbeda’. [LGarcía.]

  • ¿Falo yo o canta un carru? dice aquél al que los demás no hacen caso. [LC.]

  • Les muyeres y les fabes falen por detrás. [LC.]

  • Primero que de falar has cansate d’escuchar. [LC.]

Documentación literaria

Falaba los llenguages que quería.

DyE (GP a. 1796)

Dexa que la pena sufra pa que piense lo que fala.

Los Trataos 24

Pescudando cómo o qué falaréis.

San Mateo 36