Diccionario General de la Lengua Asturiana (DGLA)

(*) Puede utilizar en sus búsquedas las grafías l.l y h.

afuxir

Significado

  1. Huir [Cl. Os. Cb. Cg. Llg. Sb. Ca. Ay (afuxir = afuyir). Ll. Ri. Qu. Tb. Md. Bab. Pzu. PSil. An. /Eo/. Vg. Bard. JH. R. DA.] . Escapar [Ca. Ri.] : Ando tres d’una anoya que m’está feciendo dar más güeltes y en cuantes que ve me dase en fuxir [Ca.] . Huir, retroceder, escapar [Ar. Tb. Sm. Bab. Cv. Oc. DA.] : Nun afuxas, home, nun afuxas [Oc.]
  2. Espantar [Ay (afuxir = afuyir).]
  3. Esconderse [Ay (afuyir).] .

Variantes

fuxir [Cb. Cg. y Llg. Sb. Ca. y Ay. Ll. Ri. y Tb. y Md. Pzu. An. /Eo/. Vg. Bard. JH. R. DA.] fuyir [Bard.] huir [Cl. Os. Bab. Vg.] afuyir [y Llg. y Ay.] fuyir [y Ay.] afuir [Ar.] afluxir [y Tb.]

Dichos, refranes y textos de literatura oral

  • Val más que digan qu’afuxíu Ribón que non que muríu Ribón. [Oc.]

  • Abril a les piedres fai ferir y a les muyeres fuxir. [LC.]

  • Afluxí sapos ya ratos ya toda la munición qu’ahí vos va l’agua bendita col ramu de la pasión se dice como fórmula de conjuro. [Tb.]

  • Altu por altu / menudu cascaxu / vilu venir / ya echéime a fuxir. [Sm.]

  • Gatu escaldáu del agua fría fuxe. [LC.]

  • Magüestu per Navidá y fuxó la señardá. [LC.]

Documentación literaria

Como fuxir á un monte allí cercano.

PyT 38

Fuxir de la tabierna.

Misterio Tr 134

Por fuxir de lla dotrina q’el mió cura predicaba.

Coronación Carlos IV 172

Eché á fuxir com’un cuete.

Coronación Carlos IV 180

Pos fuxe y non tornes.

Los Trataos 6

Y fuxe al Exitu.

San Mateo 5