
hierro [Os.] hierru [Lln. Cl. Pa. Rs.] +fiirru [Ay. Ll. Ri.] //ferro [Eo. Mánt.] ferru [y Md. Mar.]
El qu’a fierru mata a fierru muerre. [An.]
El ferreru la maldición, cuando tien fierru non tien carbón. [LC.]
Cad’ún que cabruñe con sos fierros. [LC.]
Cuando’l sol se derrite, ves les piedres sudar o están húmedos los fierros, xelu o lluvia pues cuntar. [LC.]
E na torre de fierro.
HyL 25
Son de fierru los sos brazos.
La Paliza 252