
cisgar [Sb. y Pr. Sl.]
“Fisgar, hender”.
GP a. 1788
Y anque non lleva fisgades / les oreyes, ya se tien / afayado nes batalles.
El Caballo 80
Tanta so fuerza ye que fisgaria / si quiciás se i ponxés é na mollera / un carbayu berrugu co la mano.
Judit 193
Desque salió del agua, fisgáronse los cielos.
San Mateo 8
Y nel intre’l velámen del templu se fisgó en dos.
San Mateo 123