
agamar [Cl. Sl. y Cv.] gamar [y Pr. Ce. y Cv.] algamir [y Tb. Gr.] algamber [Md.]
Burru cargáu d’oro, algámalo too. [LC.]
El ratu que nun sabe más qu’un furacu, bien aína lu algama’l gatu. [LC.]
Quien tien manos algama peres. [LC.]
Dixo la raposa que non fue p’algamar les cereces: -Non les quiero, que tán marguxes. [LC.]
Nin folleru que non blinque / portiella que non algame.
Benavides (GP s. XVIII)