
allumar [Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn. An. Sl. Cv. Vd. Oc.] allumbrar [Lln. Pa. Llg. Sb. Ca.] allumbrar [Ay.] ellumbrar [Cp.] llumar [y JH. y R. y DA.] llumbrar [y JH.] Con cheísmo, achumar [Tox.] ///alumbrar [y Pr.]
La cera xunto al santu alluma que ye un espantu. [LC.]
Llumaba el fuevo y el candil matanon.
PyT 34
¿Non veis llumar é nel cielo/esa sagrada señal?.
Batalla C 227
Y llumar el llar.
Niño Enfermo 241
Una foguera tengo / enes corades llumada.
Enamorados de Aldea 245
Tou to cuerpu ‘stará’ llumáu.
San Mateo 20