
fumo [Ac. Llg. Ay. Ll. Ri. /Eo. Mánt/. R.] humu [Lln. Cl. Rs. Pa.]
Subise a dalgún ell fumu á lles ñarres. [JH.]
Subise’l fumu a la chiminea. [Cg.]
Fumu y mala cara saquen á lla xente de casa. [JH.]
Onde sal fumu e qu’hai fueu ‘donde fuego se hace humo sale’. [Cg.]
Entre la llamarada, fumu y brases.
DyE 9
Pasó como el fumu / tan gratu solaz.
El Niño enfermo 241
Lo demás ye fumu q’escampa d’un soplu.
Los Trataos 10