
llamber [Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cv. Vd.] llambere [Tb. Sm. Cn. Brañas (Oc).] Con cheísmo, chamber [Vd. Tox. Alb.] Con yeísmo, yamber [Cl.] ///lamber [Tor. y Mar. VCid. y Arm. /Mánt/.]
Güe sueltu bien se llambe. [ALl (Esfoyaza).]
Bien sabe’l gatu que barbes llambe. [Canella.]
Murdidura de buniella nun llambes más escudiella. [LC.]
Perru que muncho llambe acaba por sangrar. [LC.]
Dengún perru llambiendo engorda. [LC.]
El que non se harta comiendo tampocu llambiendo. [Lln.]