meester [Ac.] mester [Pa. Cg. Pr. /Eo/. JH. y R.]
A la muyer pa apreciala ye mester saborgala. [LC.]
Q’el que tien menester todo lo alaba.
HyL 30
Que bien menester será.
JyT 51
Dios lu llibre a vusté de menesteres.
El Ensalmador 77
Allugáronse los ánxeles, y fin-i los menesteres.
San Mateo 10
Q’abondo sabe vuestru Pá lo q’habeis menester.
San Mateo 19