apañar [Pb. y Lln. Cl. Pa. y Cg. Pi. Cñ. y Ac. Llg. Sb. Ca. y Ay. y Ri. y Tb. y Sm. Cn. Cd. y Pr. Tox. /y Eo/. y Tor. DA.]
Coles fabes y el panchón, si non pastories el diente apañarás un torzón. [LC.]
Dir dándoles y apañándoles. [LC.]
En tiempu de campaña, el qu’apaña apaña. [LC.]
En tiempu la castaña, el que la paña la paña. [LC.]
N’apañar vase l’agostu. [LC.]
Per Santiago y Santa Ana, Santiago lleme y Santa Ana apaña. [LC.]
Quien a illes anda d’illes apaña. [JH.]
Quien calla piedres apaña. [JH.]
Afallarás una piedra de cuatro drames; apáñala y dáyosla.
San Mateo 70