Diccionario General de la Lengua Asturiana (DGLA)

(*) Puede utilizar en sus búsquedas las grafías l.l y h.

quien

Significado

  1. Pronombre indefinido e interrogativo [Gral.] . Quien [Lln. Llg. Tb. Sm. Tox. /Eo. Mánt/.] . Quien [Sr. Tb. Sm.] : Nun taba quien debía tar [Tb.]
  2. Quienes [Sr. Tb.] : Nun taben quien debín tar [Sr.] .

Variantes

quian [JH. DA.] quin [Llg.] quen [Tox. /Eo. Mánt/.]

Frases hechas y locuciones

Quian.[JH.] : ‘quien’ [AGO.].
Quien cual.
Quián.[DA.]
Quién.
Ser quien.[Sr. Pr. R*. VCid.] : ‘ser capaz de’ [Sb. Tb.]. Ésa nun ye quien [SR.]. Isi nun ya quien a faelo, non nun ya quien; el nenu sí, ísi ya pa faelu [Tb.].
Ser capaz.
Ser quien a.[. Ac. Sr. Ay. Tb. Sm. An.] : Nun ya quién a faelo [Tb.].
Ser capaz de.
Ser quien pa.[Tb.] : La nena ya pa faelo [Tb.].
Ser capaz de.
Quién sabe.[Pr.] : ‘nadie sabe’ [Ac.]. Había quién sabe la xente [Ac.].
Quizás.
Documentación literaria

Quian pudiera faláte dos razones.

HyL 25

¿Quian ora y lo mandará?.

Romance Santa Eulalia 45

Y agora á quian guarde Dios.

JyT 54

¿Quián?.

Los Trataos 13