Diccionario General de la Lengua Asturiana (DGLA)

(*) Puede utilizar en sus búsquedas las grafías l.l y h.

reventar

Significado

  1. Reventar [Lln. Os. Pa. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Pr. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH.] : Nun sé cómo nun-yos arrevienten los güeyos de tanto dormir [Ay.] . Estallar, romper [Tox.] . Romper [Ay. Mar.] . Explotar [Ay.]
  2. Abrirse las legumbres de la vaina o de la película que las envuelve [JH.] : Ya lles fabes arreventaron [JH.] : Fasta que s’arrevienten non yos eches ell sal [JH.]
  3. Cansar, fatigarse mucho por un trabajo [Lln. Ay. Tb. Sm. Cd. Min.] : Arreventóu de lo que fixo [Tb.]
  4. Sobrecargar de trabajo [Ac. Sr. Tb. Sm. Cd.] : Anda arreventáu [Sm.] : Arreventóulu a trabachar [Tb.] . Cansar, cansar mucho [Ay. Tox.] . Hacer trabajar mucho a otro [Llg.] . Agotarse trabajando [Llg.]
  5. Sentirse incómodo por haber comido mucho [Sm.] : Ta qu’arrevienta [Sm.]
  6. Extremarse [Llg.] .

Variantes

arreventar [Lln. Os. Pa. Ac. Llg. Ca. y Sb. y Ay. Ri. y Tb. Sm. PSil. An. Cd. y Pr. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH.] arruventar [Sm.]

Dichos, refranes y textos de literatura oral

  • A sardina y a sardina arrevienta’l burru. [LC.]

  • La mio muyer morrió, de tanto como lloré hube arreventar de risa. [LC.]

  • N’abril o arrevienten les pontes o sequen les fontes. [Llu (LC).]

Documentación literaria

Daqué arreviento.

El Ensalmador 69

Desátense les coricies y arrevienta l’aguyeta.

Entierro CR 92

Fai arreventar les agües.

El Caballo 82

Los polmones arrebienten.

La Enfermedad 140

Porque si faen isto arrebienta’l pelleyu.

San Mateo 31