
arreventar [Lln. Os. Pa. Ac. Llg. Ca. y Sb. y Ay. Ri. y Tb. Sm. PSil. An. Cd. y Pr. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH.] arruventar [Sm.]
A sardina y a sardina arrevienta’l burru. [LC.]
La mio muyer morrió, de tanto como lloré hube arreventar de risa. [LC.]
N’abril o arrevienten les pontes o sequen les fontes. [Llu (LC).]
Daqué arreviento.
El Ensalmador 69
Desátense les coricies y arrevienta l’aguyeta.
Entierro CR 92
Fai arreventar les agües.
El Caballo 82
Los polmones arrebienten.
La Enfermedad 140
Porque si faen isto arrebienta’l pelleyu.
San Mateo 31