
sulliviar [An.] axolliviar [y JH.] soliviar [Lln. Cl. Llg.]
A res vieya sollívia-y la reya. [LC.]
Que en granicos de sol la solliviaba.
HyL 25
El que sépia solliviar / una fala tan sencilla.
Felicitación 150
Sollivia el cuerpu llivianu.
La Paliza 253
Gaites... tambores sonaben / solliviando al home les corades.
Judit 208
Y por solliviar el alma / de les penes que la aflixen.
El Niño Enfermo 236