
adunviar [Sm. y PV (Cv).] dunviar [Sm. FCai.] enviar [y JH.] inviar [y Cg. y Ay. R*.]
El que cuervu unvia, cuervu espera. [Sb.]
Los truenos pela mañana d’unviar viento tienen gana. [LC.]
Dios t’umbiaba a vasayar la tierra.
Judit 205
Pedíi q’únvie cueyedores a so collecha.
San Mateo 33