Diccionario General de la Lengua Asturiana (DGLA)

(*) Puede utilizar en sus búsquedas las grafías l.l y h.

xente, la

Significado

  1. Gente [Lln. Rs. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cn. An. Cd. Pr. Sl. Vd. Oc. Tox. /Eo. Mánt/. Vg. JH.] .

Variantes

xenti [Cl. As. y Cd. Pr.] xentre [y Os.]

Frases hechas y locuciones

Ser xente.[Sb. Tb.] : ‘ser suficientes’ [Tb.]. Somos xente a esgaya pa faelo [Tb.]. ‘ser capaces’ [Tb.]. Son xente pa eso ya pa muchu más [Tb.].
Ser gente buena.
Xente del aire.[Sb.]
Gente que siempre está de paso.
Nun ser xente.[Cp.]
No ser bastantes.

Dichos, refranes y textos de literatura oral

  • Siempre qu’ande yo caliente dame un pitu pola xente. [LC.]

  • Agua corriente nun mata xente, agua parada puede matala. [LC.]

  • Ye la xente marinera como sardina de tierra. [LC.]

  • Con sidre aneyo güélvese mozo la xente vieyo. [LC.]

  • Quien non miente non vien de bona xente. [LC.]

Documentación literaria

Pidió la Reina á aquella bona xente / que i vendiesen para so morada.

DyE 6

¿Mas q’importa si ye la xente tala...?.

HyL 21

Entós diben encontrálu le’xentes.

San Mateo 7