Diccionario General de la Lengua Asturiana (DGLA)

(*) Puede utilizar en sus búsquedas las grafías l.l y h.

abarruntar

Significado

  1. Barruntar [Lln. Xx. Ac. Ri. Vd. VCid Tb.] : Abarrunto mal tiempu [Xx.] : Algo abarrunta’l pescáu cuandu nun entra [Xx.] . Barruntar, suponer, sospechar, presentir [Lln. Pa. Ac. Qu. Tb. PSil. Cd. DA. R. /Mánt/.] : Abarruntóu que nun queríamos velu [PSil.] . Barruntar, intuir, darse cuenta de algo [Sm. As. Cd.] . Barruntar, presentir [Vd. Tox.] : Barruenta mal, pámique [Tb.] . Predecir [Pr.] . Prevenir [Vd.] . Anunciar [Vd. R.] .

Variantes

barruntar [Lln. Pa. Ac. Ri. y Tb. y Sm. As. y Cd. Pr. Vd. y Tox. /Mánt/. DA. R.] aberruntar [Ac. VCid.]

Dichos, refranes y textos de literatura oral

  • El que piescos quiera robar, en Marzo los tien que barruntar. [Lln (LC).]

Documentación literaria

Y ella que barruntó lo porque yera.

DyE 6

Bien que por otro llado yo barrunto.

Ensalmador 74

Que isti bien lu barruntaba la mió potra en relinchar.

JyT 112

¿Barruntes que con Hilaria se vaiga?.

El Camberu 5

Si yo barruntar pudiera isi riesgu.

El Camberu 20

¿Cómo non lo barruntasti?.

El Camberu 34

Bien me barruntaba yo aquisti entredichu.

Los Trataos 5