etsar [Qu.] eichar [Bab. As. Cv. Sl. Vg. y Tor.] char [Lln. Cl. y Pa. Ac. Llg. Sr. Sb. y Ay. Ll. y Ri. y Sm. Bab. y PSil. Pr. y Oc.] eichar [y PSil.] ichar [As. y Cv.] //deitar [Eo.]
Fartucáime y chaime y si non duermo matáime. [LC.]
Cuando la Pascua cai en domingo, viende los gües y échalo en trigo. [LC.]
Vienen les cabres del monte a char les oveyes de la corte se dice cuando alguien considerado inferior intenta imponerse y ocupar el lugar o puesto que otro disfruta. [LC.]
Cuando trona hacia Xixón, moler la farina y char en macón. [LC.]
Quien cuervos echa a la feria, cuervos espera. [Tz (LC).]
El que tenga munches tierres y les quiera char a perder, que les siembre un añu de ñabos y otru añu d’alcacer. [LC.]
Mientres que se faz hora d’ir echanos.
DyE 3
Encendéi el candil, que vaya chase.
DyE 12
Que chanon tarabica.
DyE 13
Despeslló pasiquín y echóse fuera.
PyT 38
Yo por mí lo echo de ver.
JyT 51
Si se i echa una perraca.
JyT 62
Eche so mercé de ver si será de bon pelamen.
El Caballo 89
Habiéndome echado a pechos un bon tragu.
Felicitación 145
Magar m’echó á’quisti mundu.
Coronación Carlos IV 172
Pos échame acá los brazos.
El Camberu 3
Trexeron un tullíu echáu’n una cama.
San Mateo 29