famiento [Cñ.] +famiintu [y Llg. Ay. Ri.] +famintu [Ll.] hamientu [Pa.] //famento [Eo. Mánt.]
Del fertu al famiintu nun hai dulimiintu ‘el que tiene de todo no suele preocuparse del que pasa necesidades’. [Ll. Ri.]
Pascues marciales, famientes o mortales. [LC.]
Nin fartucos nin famientos, nunca tais contentos. [LC.]
El fartucu non tien doliu del famientu. [LC.]
Diz mal el fartu col famientu. [CyN (Recuerdos).]
“Para grano de sembrar no te acuerdes del famiento maíz, destruidor de esa tierra”.
Grangerías a. 1712
Y el amu famientu está.
JyT 53
Q’aquel q’está famiento (ye mui llano)/Há comer lo q’atope más á mano.
El Ensalmador 77
Vólvio pa casa á esmorullar la cena / anque con bones ganes non famientu.
Vida Aldea 269