Diccionario General de la Lengua Asturiana (DGLA)

(*) Puede utilizar en sus búsquedas las grafías l.l y h.

famientu, a, o

Significado

  1. Hambriento [Pa. Cg. Cb (= esfamiáu). Xx. . Cp. Cr. Ac. Llg. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm (= esfamiáu). Md. Gr. Cd. Pr. Ce. Cv. Vd. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R. DA.] . Hambriento (un animal) [Ca.]
  2. Avaro [Vd.] .

Variantes

famiento [.] +famiintu expresión metafonética [y Llg. Ay. Ri.] +famintu expresión metafonética [Ll.] hamientu [Pa.] //famento variante gallego-asturiana [Eo. Mánt.]

Dichos, refranes y textos de literatura oral

  • Del fertu al famiintu nun hai dulimiintu ‘el que tiene de todo no suele preocuparse del que pasa necesidades’. [Ll. Ri.]

  • Pascues marciales, famientes o mortales. [LC.]

  • Nin fartucos nin famientos, nunca tais contentos. [LC.]

  • El fartucu non tien doliu del famientu. [LC.]

  • Diz mal el fartu col famientu. [CyN (Recuerdos).]

Documentación literaria

“Para grano de sembrar no te acuerdes del famiento maíz, destruidor de esa tierra”.

Grangerías a. 1712

Y el amu famientu está.

JyT 53

Q’aquel q’está famiento (ye mui llano)/Há comer lo q’atope más á mano.

El Ensalmador 77

Vólvio pa casa á esmorullar la cena / anque con bones ganes non famientu.

Vida Aldea 269