Diccionario General de la Lengua Asturiana (DGLA)

(*) Puede utilizar en sus búsquedas las grafías l.l y h.

fartu, a, o

Significado

  1. Harto [Lln. Rs. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Cd. Tox. Oc. /Eo/. Tor. Mar. JH. R.]
  2. Que da de comer en abundancia [Sm. Cv.] : Rusariu ya mui farta [Sm.] . Generoso, que da bien de comer [An.] . Ya mui farta [An.]
  3. Cansado [Tb. PSil. Cd.] : Taba fartu dicir verdades ya naide faía casu [Tb.] . Cansado de aguantar a una persona, una situación o algo [Ri.]
  4. Harto, abundante [Tb.] : Fíxolu afartas veces [Tb.] .

Variantes

afartu / a [y Tb.] +fortu expresión metafonética [y Llg. y Sb.] +fertu expresión metafonética [Ay. Ll. Ri.] hartu [Cl. Rs. Pa.] hartu / harta [Lln.] //farto variante gallego-asturiana [Eo.]

Frases hechas y locuciones

A farta.[PSil.] : Había xente a farta [PSil.].
En gran catidad.
A farta farta.[LC.] : ‘a tente bonete, abundantemente, hasta el tope’ [JH.].
Mucho.
A harta.[Lln.]
En gran cantidad.

Dichos, refranes y textos de literatura oral

  • Muerra Marta, muerra farta. [JH.]

  • Diz mal el fartu col famientu. [LC.]

  • Barriga farta quier gaita. [LC.]

  • Cantaba Marta dempués de farta. [LC.]

  • En xunu barriga farta y en febreru tou fai falta. [LC.]

  • Tripa farta alaba a Dios. [LC.]

  • A gatu fartu el tocín i sabe a ranciu. [LC.]

  • Muerra’l gatu muerra fartu. [LC.]

  • ¿Quies vete fartu? Pos cada día aforra un cuartu. [CyN (Recuerdos).]

Documentación literaria

Vesugos a farta farta.

Glorias Ast 165

Fartu de vino y fartu de cebera.

Judit 193

Muza, fartu de lluchar.

Batalla C 230