Diccionario General de la Lengua Asturiana (DGLA)

(*) Puede utilizar en sus búsquedas las grafías l.l y h.

fueu, el

Significado

  1. Fuego [LV. Lln. Cl. Os. Rs. On. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. Cn (Oc). An. Gr. Cd. Pr. Mn. Cv. Vd. Tox. Oc. Villabona. Piñera (Oc). PVieya. SCiprián. /Eo/. JH. DA. R. Silván (Mar).] . Incendio [Ay. Tb.] . Materia encendida [Md.]
  2. Incendio [Md. Cad.]
  3. Vivienda, hogar, familia [Cv.] . Lar [Llg.]
  4. Calor intenso que produce el sol [Llg.] : Ayer yera huibu [Llg.]
  5. Ardor [Ay.] .

Variantes

fuau [Mn.] fuebo [y Cg.] fuebu [y JH. DA.] fuegu [y R.] +fuibo expresión metafonética [DA.] +fuibu expresión metafonética [y Bi. Llg. y Ay. Ll. Ri. y DA.] +fuíu expresión metafonética [Cp. y Sb. y Ay. Ll.] fuogu [y Cd. Silván (Mar).] fuou [y Gr. y Pr. y Cv.] huebu [Lln. Cl (i). On. Pa. Sr.] huegu [Lln.] huego [Os. Ar.] hueu [LV. Rs. Pa. y Cb. y Cg. Ac. y Sb. Ca.] +huibu expresión metafonética [Llg. Sr. y Sb. y Ay.] +huíu expresión metafonética [Cp.] huöu [Cl.] fou [Cn (Oc). y Cv. An. y Vd. Tox.] fougu [Oneta (Cv). Villabona. Piñera (Oc). PVieya. SCiprián. /Eo/.]

Frases hechas y locuciones

A fueu muertu.[Cg.]
A humo de pajas.
A fueu y tizón.[LBlanco.]
Con todo ahínco, sin cansarse.
A matahuéu.[Pa.]
Muy aprisa.
Andar de fueu.[LC.]
Estar inquieto.
Char agua al fuíu.[Ay.]
Jetter de l’huile sur le feu.
Char lleñe al fuíu.[Ay.]
Jetter de l’huile sur le feu.
Dar fueu.[Tb.] : ‘prender fuego’ [Tb.]. ‘incendiar’ [Llg (dar huibu).].
Prender un barreno.
Fuíu del cocu.[Ay.]
Luciérnaga.
Fuiu fetu.[Ay.]
Brillo que se ve de noche junto a los cementerios.
Nun se pue facer fuíu ensin lleñe.[Ay.]
On ne fait pas d’omelette sans casser les oeufs.
Poner la mano en fueu.[Tb.]
Jurar.
huibu en baxo.[Llg.]
Lar.
Sacar hueu.[Sb.]
Andar tropezando con los tobillos.
Sacar les castañes del fueu.[LC.]
Defender a otro, responsabilizarse por otro.
Ser fueu en culu.[Tb.]
Ser apresurado.

Dichos, refranes y textos de literatura oral

  • Al bon xineru da-y fuebu ‘al mes de enero que venga bueno hay que castigarlo pues entonces vendrá mala la primavera donde sí es necesario que venga bueno’. [LC.]

  • Al qu’atiza un sangreru ánda-y el diablu tres el huebu, porque el sangreru al arder despide mal olor y lo mismo pasa con los cuernos del diablo, según las viejas. [LC.]

  • Chichos y calabazón, cuando non los tengo al fuebu, apúsllame el corazón. [CyN (Recuerdos).]

  • Diz el ninu n’aruilu lo qu’oye ente’l fuibu. [LC.]

  • El que nun anda con fuou nun tien peligro a queimase. [Tb (LC).]

  • El que quiera ver el arte de una muyer que-y dé el fueu a encender. [LC.]

  • lleña d’ablanu nin fou nin ceniza. [An.]

  • D. Un home cabo el fuebu. [DyE 3.]

  • Del fuibo que encarnaba. [DyE 9.]

  • Tizaben el fuevo con tarucos. [PyT 34.]

  • El incienso y el fuebu q’allí ardía. [Judit 208.]

  • Alcuentra en sin fueu el llar. [Los Trataos 16.]

  • Bastiaránlu y echaránlu al fuebu. [San Mateo 8.]