Diccionario General de la Lengua Asturiana (DGLA)

(*) Puede utilizar en sus búsquedas las grafías l.l y h.

güelu, a, el / la

Significado

  1. Abuelo [Pb. Lln. Pa. Cl. Os. Cb. Cg. Cp. Cñ. Bi. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. An. Gr. Cd. Pr. Ce (Mn). Sl. Cv. Vd. PVieya. /Eo/. JH. R. DA. As. Vg. Mar.]
  2. Anciano [Md.] .

Variantes

agüelu [Os. y JH.] buelu / a [y Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Sl. An. Cv. Vd. y R. Vg.] buolu [Gr. PVieya.] buölu [As.] güelo [Cp. Cñ.] +agüilo expresión metafonética [Cñ. y DA.] +güilu expresión metafonética [Cp. Bi. y Llg. y Sb. Ay. Ll.] +güilu / güela expresión metafonética [Sr. Ri.] guölu [Cl. y Pr. y Cd.] guala [Ce (Mn).] +builu / buela expresión metafonética [Ay.] //bolo / a variante gallego-asturiana [Eo.]

Frases hechas y locuciones

Como en cá güilu.[Ll.] : ‘a cuerpo de rey’ [Sr.].
Con toda confianza.
De casa güilu se dice cuando no se quiere dar respuesta.[Llg (= en casa güilu).]
Tener güela.[Sr.]
Ponderarse.

Dichos, refranes y textos de literatura oral

  • Pa quien ya miou güelu bonu ya un tachuelu. [Tb.]

  • Con ayuda de vecinos fexo mio güela una casa. [LC.]

  • Come la pera’l güelu y tien la dentera’l nietu. [LC.]

  • –¿Monxa tú? ¡Como mio güela! Quies folgate y bon sustentu / la xira y la parpayuela y esto non lo da el conventu. [CyN (Recuerdos).]

Documentación literaria

Un cuentu vos diré q’oí á mió güela.

DyE 3