Diccionario General de la Lengua Asturiana (DGLA)

(*) Puede utilizar en sus búsquedas las grafías l.l y h.

mi

Significado

  1. Pronombre personal de 1ª persona de singular, precedido de preposición [Gral.] : Pasó de llau min y nun me saludó [Llg.] : Díxome a mí tola verdá [Tb.]
  2. Dativo de primera persona singular opuesto a me [Orillas del Seya.] : Dami pan / Dame por llargar [LV. Lln. Rs. Am. Pa. Orillas del Seya (i).] : Garróme en casa / Garrómilo en casa [Orillas del Seya (i).]
  3. Variante de me [Occidente.] : Nun me da más [Tb.] : Nun mi da más [Tb.] .

Variantes

min [Cl. Rs. Cb. Cg. . Llg. Ay. Tb. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. R.] mi (dativo) / me (acusativo) [LV. Lln. Rs. Am. Pa.]

Dichos, refranes y textos de literatura oral

  • Lo qu’otru suda a mín poco me dura. [LC.]

  • Enoxéme y non comí y lo pior fue pa mín. [LC.]

Documentación literaria

Fará burla de mín.

DyE 18

Y en cuanto á min m’arreciendes.

Los Trataos 4

Avisáime a min.

San Mateo 5