arremangar [Lln. Cl. Pa. Llg. Ca. y Ay. Ri. y Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. DA.]
El qu’é mui arremangáu tou el culo se-y ve. [Pa.]
Dalo y arremangalo ¡ye muncho! ‘no vengas con tantas exigencias’. [LC.]
El qu’arremanga y non da, bon burru será. [LC.]
El señor cura por non dar un bollu arremangóse y echó’l pan en fornu. [CyN (Recuerdos).]
La ceniza fai colada y non la moza arremangada. [LC.]
Quien de una vez non caga dos veces se arremanga. [CyN (Recuerdos).]