
Al que tien abeyes rúxen-y les oreyes. [LC.]
Casar, casar, ruxe bien y sabe mal. [LC.]
Cuandu’l ríu rux agua lleva. [Sm.]
Lo que ruxe ruxe, lo que non quedóse. [CyN (Recuerdos).]
Y al oir atenta / que ruxen les esquiles.
PyT 38
Antes se ruxía q’agora / mandaba so Maxesta / fabricar otru diniro.
JyT 48
Vieno a ruxise / de q’el Rey de Portugal / quixo casar la so fía.
JyT 114
Tantu ruxir de campana.
Coronación Carlos IV 176
Del Asiriu al ruxir de los tambores.
Judit 196
Y tórnase la pena en alegría / y asocede el valor a la ruxia.
Judit 213
Ruxe el son de la vitoria.
Batalla C 283
Con lo que ruxó so fama per tóa la Siria.
San Mateo 11