Diccionario General de la Lengua Asturiana (DGLA)

(*) Puede utilizar en sus búsquedas las grafías l.l y h.

ruxir

Significado

  1. Rugir [Pa. Cg. Ca. Ay. Bab. Pzu. An. Pr. Vd. Vg. JH.] . Sonar [.] . Sonar algo [Llg.] : L’agua ruxe nel regatu [Llg.] : Si apretes ruxe [Llg.] . Sonar, rugir [Cp. Ll. Sm. Oc.] : La vaca ruxe [Cp.] : Güei ruxe muito el ríu [Oc.] : La ventadora ruxe [An.] . Rechinar [Ca.] . Crujir [Ca.] . Hacer ruido fuerte [Cb.] . Meter ruido [Lln. Ac. Ay. Tb. As. R.] : Lo que rux son las tripas ya las fuechas del castañéu [Tb.] . Hacer ruido (la hojarasca, las tripas) [Qu. PSil.] . Sonar, meter ruido [Ac. Sb. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. /Eo. Mánt/.] . Hacer ruxideiru una cosa [Cv.] . Producirse ruido al chocar unas cosas con otras [Cp.] : Ruxen les perres, ruxen les nueces [Cp.] . Producirse sonidos agudos [Cl.] . Rugir, hacer ruido [Os.] . Meter ruido [Pa.] el viento [Gr.] : Rúxenti munchu les tripes [Pa.]
  2. Rugir, sonar, publicar, correr la voz [DA.] .

Frases hechas y locuciones

-se.[Lln. PSil.] : Rúxese que casa la ficha de los vecinos [PSil.].
Decirse.

Dichos, refranes y textos de literatura oral

  • Al que tien abeyes rúxen-y les oreyes. [LC.]

  • Casar, casar, ruxe bien y sabe mal. [LC.]

  • Cuandu’l ríu rux agua lleva. [Sm.]

  • Lo que ruxe ruxe, lo que non quedóse. [CyN (Recuerdos).]

Documentación literaria

Y al oir atenta / que ruxen les esquiles.

PyT 38

Antes se ruxía q’agora / mandaba so Maxesta / fabricar otru diniro.

JyT 48

Vieno a ruxise / de q’el Rey de Portugal / quixo casar la so fía.

JyT 114

Tantu ruxir de campana.

Coronación Carlos IV 176

Del Asiriu al ruxir de los tambores.

Judit 196

Y tórnase la pena en alegría / y asocede el valor a la ruxia.

Judit 213

Ruxe el son de la vitoria.

Batalla C 283

Con lo que ruxó so fama per tóa la Siria.

San Mateo 11